Statement

Començo a pintar sempre del no-res, com qui inicia un viatge a l’atzar. Trio un color, taco la tela i deixo que la pintura vagi prenent cos. Aquesta primera decisió condicionarà les següents donant pas a noves formes i nous colors, cada cop més definits.

L’aspecte que en resulta respon a la part més inconscient i m’interessa comprovar com aquesta part sembla regir-se per unes lleis pròpies. Unes lleis que determinen tant la composició com la combinació de colors o les relacions que s’estableixen entre colors i elements.

A mesura que la pintura avança es van creant un seguit de capes successives que sovint anhelen ser l’última de totes; la decisiva. Tanmateix, per algun motiu que desconec encara, la pintura creix, s’imposa i s’amaga reiteradament. En ocasions deixant a la llum vestigis que han perdurat des del primer moment i en altres ocasions eliminant tot rastre de memòria del que duu rere seu.

La meva pintura és el resultat d’un procés que no s’acaba mai.

L’obra que es presenta davant la mirada de l’altre és només la pausa d’un present que algun dia vaig voler compartir amb l’espectador – com si d’una troballa es tractés- però que si mai torna al taller és susceptible de ser continuat.